top of page
Buscar

MIRÓ I ELS ESTATS UNITS. Un altre enfocament més enllà de França

Foto del escritor: Martina Massad Guerrero
Martina Massad Guerrero
1 dic 2025
6 min de lectura

Actualizado: 2 dic 2025

Des del 10 d’octubre fins al 22 de febrer de 2025, la Fundació Joan Miró presenta entre les sales 0 i 14 una retrospectiva i «diàleg intergeneracional» entre Joan Miró i artistes contemporanis a ell, que permet veure com les seves relacions i les seves pràctiques artístiques contribuïen «al desenvolupament de l’art del segle XX». Coorganitzada juntament amb The Phillips Collection (Washington) −on es presentarà aquesta mostra des del 21 de març fins al 5 de juliol de 2026, comissariada per Marko Daniel, Matthew Gale i Dolors Rodriguez Roig i en col·laboració amb Elsa Smithgall, a The Phillips Collection, l’espectador se submergeix en el panorama avantguardista estatunidenc, apartant-se de l’enfocament habitual de Miró a França..

 

A l'esquerra, Peinture de Joan Miró (1926; oli sobre tela); a la dreta Eyes in the Heat de Jackson Pollock (1946; oli i esmalt alquidic sobre tela)
A l'esquerra, Peinture de Joan Miró (1926; oli sobre tela); a la dreta Eyes in the Heat de Jackson Pollock (1946; oli i esmalt alquidic sobre tela)

Exposicions que ressonen

Entre octubre de 2024 fins a febrer de 2025, la Fundació Joan Miró va presentar l’exposició MiróMatisse. Més enllà de las imatges, comissariada per Rémi Labrusse, on es va plantejar una aproximació dels dos artistes que en un principi podria resultar paradoxal, però que aconseguia revelar les relacions entre aquests. Aquesta nova mostra en el museu, el nom de Matisse reapareix i, des de la meva mirada d’espectadora, funciona quasi com una citació a un capítol anterior, a una nova relació respecte a les que es van plantejar a l’exposició prèvia; però ara no és Henri Matisse, sinó el seu fill, Pierre Matisse −marxant d’art−, qui va organitzar la primera exposició individual de Miró en la Valentine Gallery de Nova York a finals de 1930.


El de Pierre Matisse és només un dels primers noms que apareixen a l’exposició, que té com a propòsit mostrar «l’entusiasme que la seva obra despertava entre els artistes dels Estats Units». La mostra reuneix en aquesta mateixa sala a aquest i altres artistes que poguessin haver estat influïts per Miró, a fi de subratllar aquesta relació que, en el fons, traça una historiografia d’influències. Però no únicament de reflectir com Miró va ajudar a artistes, sinó com aquestes trobades també van incidir en el seu propi art i van intervenir en la seva evolució, per finalment plantejar com aquestes relacions i conversacions formen part activa de l’art del segle XX.


 

Els Estats Units i el seu paper en el segle XX

Els Estats Units és la gran potència mundial del segle XX: surt reforçat per les dues guerres mundials i, conseqüentment, per primera vegada en la història, l’epicentre artístic es muda d’una ciutat europea a una americana, Nova York. A més, molts artistes exiliats troben refugi en el país. Les obres d’alguns d’ells estan presents en aquesta exposició.



Garden in Sochi de Arshile Gorky (c. 1943; oli sobre tela)
Garden in Sochi de Arshile Gorky (c. 1943; oli sobre tela)

El context històric és imprescindible per la comprensió de l’exposició. S’atura en períodes no només estatunidencs, també europeus com el franquisme o el moviment estudiantil del 68, ja que està plantejada amb una cronologia precisa en cada moment del segle, el que aconsegueix submergir a l’espectador en el context d’aquest moment, tant en l’àmbit historiogràfic com l’artístic, i poder comprendre de manera excel·lent com es vinculen aquests: al cap i a la fi, dins les humanitats, és important reconèixer la relació entre disciplines. S’aconsegueix reflectir les inquietuds i temors del període, i de quina manera els artistes ho traslladen a la peça, com és el cas d’Arshile Gorky (1904-1918), artista nascut en l’Armènia que llavors es trobava sota el domini turc, pioner de l’expressionisme abstracte, que es va exiliar als Estats Units després de la invasió turca durant la Primera Guerra Mundial, i el consegüent desplaçament de la seva família. Al mateix temps, l’exposició posa en relació aquestes qüestions històriques amb debats vigents en l’actualitat, com la representació de figures femenines en l’art i els problemes racials, evidenciant la continuïtat d’aquestes problemàtiques en el discurs artístic contemporani.

 


Artistes (quasi) desconeguts

Sempre seré partidària i fidel defensora de les exposicions detallades i explicatives, que no donen per suposat que l’espectador coneix a cada artista o cada concepte. Finalment, els museus han de ser espais de coneixement, i de trobada per a tota mena de visitant. La mostra presenta una descripció per a cada artista esmentat −amb els quaranta d’ells que estan exposats−, sobre el seu art i inclús, en alguns casos, de què manera es relacionen amb Miró o com s’inspiren en aquest. Algun d’ells tenen noms tan reconeguts com Jackson Pollock o Mark Rothko −en el cas d’aquest últim, representat aquí per un Sense títol (1945-1946) del seu primer període de realisme urbà, molt diferent dels seus famosos camps de color−, però altres són ignots per al públic general. D’aquesta manera, s’aconsegueix presentar un ampli nombre d’artistes que en molts casos no es troben en els llibres generals d’història de l’art.


Untitled de Mark Rothko (1945-1946; oli i tèmpera sobre tela)
Untitled de Mark Rothko (1945-1946; oli i tèmpera sobre tela)

La mostra s’ubica dins del recorregut de l’exposició permanent. Més avançades les sales, en la pròpia retrospectiva moltes de les obres es troben de manera estàtica a les sales no han estat desplaçades, sinó integrades en aquesta exposició, enllaçant-se amb el seu discurs. Algunes d’aquestes són l’emblemàtic Tàpis de la Fundació, que va realitzar Miró juntament amb Josep Royo. Aquesta integració permet traçar una línia curatorial, clara i cuidadosament articulada.

 


Tancament en el seu context

Al final de l’exposició es troba una línia cronològica com a resum de tot l’observat, a més de col·locar llibres i revistes il·lustratives. En ser una exposició que abasta un període convuls i accelerat, podria ser que l’espectador acabes acumulant un excés d’informació i serveix de manera adequada per a poder ordenar tot el que s’ha observat.


Tenint en compte que l’exposició se centra en la relació de Miró amb els Estats Units al llarg del segle XX, el recorregut es tanca reivindicant la seva catalanitat i mostrant que, malgrat la forta projecció i les influències externes, sempre es va mantenir arrelat a la seva identitat catalana. Amb aquest propòsit, es presenten també obres i objectes d’homenatge que altres artistes li van dedicar després de la seva mort, la qual cosa permet comprovar com el seu llegat es prolonga més enllà dels seus anys de vida i la profunda estima que avui dia se li professa, consolidant-lo com un dels grans icones de l’art català contemporani.


 


La meva mirada

Quan vaig entrar al museu, la meva mirada no va captar el vinil que anunciava la mostra, encara que el tenia justament a la meva dreta, probablement per l’emoció de començar el recorregut expositiu. Em va sorprendre trobar-la en l’espai on normalment s’ubica la col·lecció permanent, però sent una exposició tan extensa i que abasta un segle tan convuls, és comprensible i adequat que hagi estat necessari un espai més ampli per a portar-ho a terme.


Desconeixia el nom d’alguns artistes i els textos informatius elaborats em van permetre ubicar-los, comprenent la seva obra i quina va ser la seva relació específica amb Miró. Haig d’afegir que Miró va ser un dels primers artistes dels quals vaig teinr coneixement en la meva vida, i que, al cap i a la fi, tinc una estima especial, ja que, sent un dels primers acostaments, finalment va derivar en la decisió de dedicar la meva vida a l’art.


Peinture de Joan Miró (1927; témpera y óleo sobre lienzo)
Peinture de Joan Miró (1927; témpera y óleo sobre lienzo)

El segle XX és un període artístic que particularment em crida l’atenció pel que anteriorment he explicat: les disciplines humanístiques es desenvolupen de forma simultània i evident; no es pot comprendre la història de l’art d’avantguarda sense els manifests i el seu context històric que, al cap i a la fi, apleguen pensament i literatura. Encara que en qualsevol període artístic és essencial atendre el seu context, en el segle XX els manifests permeten que la figura de l’artista adquireixi un caràcter més reivindicatiu i s’expressi des del seu propi pensament i necessitat. Tot el malestar del segle queda reflectit en l’art i, en aquesta exposició, en dedicar una sala a cada moment −de breu duració, però carregat d’esdeveniments− és possible llegir amb claredat la vinculació entre història i art.


Convido a visitar l’exposició a tots els públics, i conèixer tant a Miró com als seus coetanis, i la manera en la qual aconsegueix relacionar-se i nodrir-se entre ells per generar nou art i pensament: «Miró va compartir amb aquests contemporanis els ideals de fer un art personal però universal». La mostra permet que cada visitant, tingui o no coneixements previs de la història de l’art, pugui acostar-se a aquestes obres des de la curiositat, reconeixent com molts d’aquests debats del segle XX encara són vius en l’actualitat: les guerres, les migracions forçades, les lluites identitàries o la reivindicació de noves mirades en el cànon artístic.


Més enllà d’admirar peces icòniques, el recorregut convida a aturar-se, llegir, enllaçar noms i dates, i sortir del museu amb la sensació d’haver teixit un mapa propi de relacions entre artistes, contextos i llenguatges visuals. En aquest sentit, l’exposició no només funciona com a homenatge a Miró i al seu entorn, sinó també com una eina per pensar el lloc de l’art avui: de quina manera les imatges que veiem, produïm i consumim encara dialoguen amb aquelles que van marcar el segle passat. Pot ser, en concloure la visita, el més valuós no és el que s’ha après sobre Miró, sinó la consciència que l’art continua sent un espai privilegiat per a formular preguntes, imaginar altres futurs i reconèixer en l’experiència dels altres.



Totes les fotografies que acompanyen aquest article són d’autoría pròpia.

 
 
 

Comentarios


Suscríbete para recibir mis nuevas publicaciones

© 2035 by The Book Lover. Powered and secured by Wix

  • Facebook
  • Twitter
bottom of page