top of page
Buscar

RODOREDA, UN BOSC. Llegir a Rodoreda des de la seva vida i literatura

Foto del escritor: Martina Massad Guerrero
Martina Massad Guerrero
2 mar
6 min de lectura

Des del 5 de desembre de 2025 fins al 25 de maig de 2026, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) entra en el món literari i personal de Mercè Rodoreda en Rodoreda, un bosc. Comissariada per Neus Penalba, la mostra submergeix a l’espectador en la seva narrativa a partir d’obres de diferents artistes visuals entre els quals figuren alguns noms Antoni Tàpies, Leonora Carrington o inclús una desconeguda Rodoreda en aquest àmbit artístic. Tot això aconsegueix convidar a aquests artistes a «celebrar la imaginació literària de Rodoreda».


 

Mercè Rodoreda, vida i literatura

Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908-Girona, 1983) és una de les escriptores més importants de la literatura catalana del segle XX i una de les veus més importants en termes d’experimentació formal i de mirada sobre l’experiència femenina. La seva trajectòria vital travessa la Segona República, la Guerra Civil amb l’exili que va derivar aquesta, i la llarga postguerra: tot el seu bagatge queda reflectit en la seva obra literària, marcada per la violència política, la pèrdua i el desarrelament.


Encara que va començar a publicar als anys trenta, és quan es dona el silenci de l’exili quan plasma la seva veu més singular, amb una prosa depurada i d’aparença senzilla que condensa una forta càrrega poètica. En novel·les com La plaça del Diamant (1962) o Mirall trencat (1974), i en obres més madures com Viatges i flors (1980) o La mort i la primavera (novel·la inacabada, publicada pòstumament el 1986), desplega un univers de cases, jardins i boscos on la vida interior dels seus personatges es barreja amb un imaginari simbòlic i sovint inquietant.



Tot aquest imaginari queda plasmat en l’exposició Rodoreda, un bosc, on la comissaria Neus Penalba −especialista en l’obra de Rodoreda i autora del llibre que la va portal al camp intel·lectual català Fam als ulls, ciment a la boca. Una lectura de ‘La mort i la primavera’, de Mercè Rodoreda− traça elements característics de la seva obra per a poder il·lustrar amb diferents artistes visuals.


Un espai natural immersiu en l'obra

La instal·lació ajuda a submergir-se plenament en la mostra, i a la vegada en els elements naturals que són tan presents en la seva literatura i que evocant als motius essencials de Rodoreda: exili, guerra, desig, transformació i mort, teixits en una simbologia vegetal profunda i ramificada.


D’aquesta manera, quan es recorren les sales i els múltiples espais de l’exposició, l’espectador es guia d’un arbre immens i viu, a més d’elements relacions amb aquests, com són troncs, fulles, branques, etc.



Tot això aconsegueix que l’immersiu, intel·ligent i atractiu disseny faci penetrar a l’espectador en la seva literatura i en la mateixa exposició. El motiu d’aquesta distribució, explicat en el primer text de sala, és «submergir-nos en els grans temes de la seva obra expandint-los com una xarxa de significants que, tal com les arrels i les branques dels arbres, s’estenen en complexes i entrellaçades ramificacions de sentit».


Tot això combinant-ho amb més de 400 elements, com manuscrits originals i quaderns de l’autora, peces artístiques històriques que permeten contextualitzar l’època i creacions contemporànies −instal·lacions sonores, escultures orgàniques i projeccions− que dialoguen amb el seu llegat simbòlic i literari.

 

Fragments il·lustratius

Durant el recorregut, a cada racó es troba una citació de l’autora −que a la vegada formaria part d’aquesta idea immersiva expositiva, però em vull detenir amb més detall−, i cadascun estratègicament s’il·lustra amb obres d’artistes visuals, que permet pot ser, des de la meva perspectiva, crear un llibre il·lustrat de la seva obra i d’unes cites en concret.


És essencial esmentar el rigorós que ha estat la selecció de cites per cada eix de l’exposició, ancorant els grans temes en fragments precisos que dialoguen amb les imatges, ramificant la seva xarxa de significats arbòria i potencia l’experiència sensorial amb un bosc viu de sentits entrellaçats..


Calvari de Soneja de Santiago Rusiñol (1901; oli sobre tela)
Calvari de Soneja de Santiago Rusiñol (1901; oli sobre tela)

Com per exemple en l’obra de Santiago Rusiñol, Calvari de Soneja (1901), una obra amb xiprers obscurs en una nit fosca on destaca el cel negre, amb una cita sobre el desarrelament amb la cita de Mirall trencat que s’observa en el costat esquerre: «Immòbil, escoltava alguna cosa que el jardí estava a punt de dir-li en un moment com aquell, que potser havia estat a punt de dir-li des de sempre, des del primer dia… un secret custodiat per l’aire que naixia d’alguna soca clivellada i, vencent flors i fulles de castanyer, s’anava acostant tenaç a la seva misèria», on els troncs alts i retorçats, la sendera deserta i aquella penombra estàtica semblen custodiar aquell «secret del jardí que emerge tenaç des de la soca clivellada», envoltant a l’espectador en la quietud expectant de la «misèria interior».


La present feminitat i catalanitat de Rodoreda

Hi ha dos caràcters que no passen desapercebuts en la personalitat de Rodoreda que estan presents en cada eix de l’exposició: la seva feminitat i la seva catalanitat. En les seves obres literàries, la seva feminitat no és un element aïllat, sinó que dins d’aquesta explora l’experiència femenina a partir de dones anònimes, com Natàlia de La plaça del Diamant o Teresa en Mirall trencat, encarnant el rol de la dona del segle XX: atrapades entre l’haver domèstic, la violència de la guerra i el pes de la tradició.


En el seu rol històric, Rodoreda es converteix en un subjecte actiu de la memòria col·lectiva del segle XX: activa en la República com a novel·lista precoç, exiliada en la Guerra Civil i oblidada en la postguerra franquista, on transforma la precarietat personal −dona soltera, sense fills− en una mirada íntima que qüestiona l’opressió patriarcal des de les seves entranyes quotidianes. Els seus protagonistes, dones corrents sense caire heroic, resisteixen en silenci filtrant traumes per la intimitat sensorial: el cos com a camp de batalla, objectes domèstics com tancament forçat, veu femenina com reapropiació davant la invisibilització. Així, eleva el domèstic a universal, fent de la seva feminitat instrument polític-poètic que ressonen en les dones catalanes del segle XX.


Una de las pintures de Rodoreda, en la seva faceta desconguda com a pintora en Sense títol [«Esquelet»] (s.d; aquarel·la sobre paper)
Una de las pintures de Rodoreda, en la seva faceta desconguda com a pintora en Sense títol [«Esquelet»] (s.d; aquarel·la sobre paper)

La seva catalanitat apareix en les seves obres constantment, un exemple és evident en Mirall trencat ubicant en diferents barris de Barcelona o diferents llocs de Catalunya els seus escenaris; i inclús en l’exili escriu en català des de França i Suïssa, preservant la identitat lingüística fent de la seva literatura un acte de resistència cultural.


Aquests elements es materialitzen en l’exposició mitjançant vídeos inèdits on la veu pròpia de Rodoreda explica aquests punts, articulant amb cruesa aquestes idees de precarietat i resistència; a més, la sòlida cronologia i l’enfocament biogràfic de la mostra permet ubicar-la en el seu context més ampli −històric i personal−, transcendint la literatura per revelar a la dona darrere de l’autora.

 

La meva mirada

Quan visito les exposicions del CCCB inconscientment em reservo tot el dia per a aquestes, ja que els seus recorreguts tan extensos que exigeixen seguir-los amb calma i atenció. Rodoreda és una autora que coneixia i havia estudiat en profunditat a les meves assignatures de literatura catalana a batxillerat i de la qual m’havia interessat més enllà de l’àmbit acadèmic. Per aquest motiu, no sabria fer un enfocament per a una persona que desconeix a Rodoreda, però en el meu cas particular m’ha servit per conèixer facetes, entrevistes i documents d’ella que desconeixia. M’agradaria destacar del primer esmentat les seves creacions pictòriques, amb un estil característic d’avantguarda, i com a més ensenyen dibuixos d’ella que realitza en la seva infantesa, per poder observar pot ser aquest talent innat.


Vull incorporar aquesta preciosa cita d'Aloma, que va quedar plasmada en un vinil i que em va emocionar.
Vull incorporar aquesta preciosa cita d'Aloma, que va quedar plasmada en un vinil i que em va emocionar.

Si m’encarno en algú que no ha llegit a l’autora, tenint en compte que particularment és coneguda en el context català, és una exposició que s’acosta a tota mena d’espectador, i que inclús convida a comprendre-la abans de llegir-la. La mostra no restringeix als desconeixedors d’ella, sinó que els convida a endinsar-se en el seu món literari i en el seu bosc.


Per aquest motiu, convido a tota persona a visitar l’exposició. Haig de confessar que, encara que hagi anat a moltes exposicions que m’han agradat en l’últim any, aquesta la col·locaria en un dels rangs més alts per l’acollida de l’espai, i per la forma que demostra que les exposicions amb altres formes artístiques, en aquest cas la literatura. I sempre defensaré que totes les branques de les humanitats estan connectades, i aquesta mostra ho confirma fent una comparació de l’art pictòric i la literatura.



Totes les fotografies que acompanyen aquest article són d’autoria pròpia.

 
 
 

Comentarios


Suscríbete para recibir mis nuevas publicaciones

© 2035 by The Book Lover. Powered and secured by Wix

  • Facebook
  • Twitter
bottom of page